Que fàcil és ser de províncies, quan no et planteges cap altre escenari possible, quan no t’importa massa la cultura pròpia de la teua terra, quan tens una faena o unes aspiracions que et permeten anar fent, qui dia passa any empeny, “arròs i tartana, casaca a la moda, i rode la bola a la valenciana”. Té igual que sigues de dretes o d’esquerres, conservador, progressista, migpensionista o abstencionista. Vius en el teu poble o ciutat pensant que formes part indestriable de la nació, que Espanya eres tu i que Espanya som tots, que els periodistes, els esportistes, els escriptors i els polítics estan pendents de tu, parlen de tu, es dirigixen a tu, són part de tu i que tu eres part d’ells. Tots som un, tots som iguals, perquè tots som espanyols; que sí, que vius en províncies i sens dubte hi ha una capital, però que bonica, que gran, quina meravella i quins bons musicals. Si pot ser, que els meus fills estudien allà o que hi vagen a treballar o a casar-se, i si no, bufarem en caldo gelat i la visitarem de tant en tant, que ara arribem en un bot. Quin futur més resplendent. . . . .
Leer Articulo Completo
No hay comentarios:
Publicar un comentario